dissabte, 31 / maig / 2008

Troballa


Com un supervivent de la gran guerra,
del sòl allambordat n'ha sortit un trèvol;
és feble i té una tija prima.

Penses que prendre'l seria injust
i profundament esgotador.

3 comments:

La Intransigent ha dit...

Aquesta nit he somiat amb aquest poema!
El somni era així de surrealista (com era d'esperar de fet):
Estava a la carnisseria fent cua, i la gent s'esperava estirada en uns coixins que hi havia reparits pel terra. Hi havia moltes carnisseres (totes dones) que de cop i volta m'han dit:
- Noia! Estan arribant molts mails per tu! I m'han passat un pantalleta per anar-los mirant. I un dels missatges era aquest poema!
A més, mentre estava jo tota ¨agobiada" llegint mails han arribat el Pau Vallvé i la Maria Coma (del grup u_ma) i m'han demanat la tanda!!!!!!
Realment l'estimat Sigmund Freud hauria estat encantat d'haver-me conegut!
Per cert, un poema molt bonic.

Corint ha dit...

Escolta, per què no truques al programa aquest que fan a Tv3 de somnis? Crec que tindríes la teva opció. Realment deus tenir un subconscient molt actiu...

El millor de tot la carnisseria chill out!

La Intransigent ha dit...

La carnisseria chill out és insuperable!
La veritat és que jo sempre havia pensat que tothom somiava tant com jo, però es veu que no, que n'hi ha que descansen mentre dormen...
Si aquesta nit somio amb el Tom Waits, demà us dedico a tots el somni.