Si el temps no hagués passat ni amb la meitat de la força amb que ha passat, que s'ha endut afanys, motivació i esperança, si aquest temps hagués deixat dempeus alguna cosa més que un trajecte atzarós i errant, sense fermesa ni convicció, si el temps no hagués erosionat l'ímpetu i la voluntat, el vigor del meu braç jove, si el temps no hagués estat mestratge de decepcions, si el temps, al capdavall, o bé la meva inusitada innocència, no hagués estat com ha estat, ara no seria una romanalla més, aquest bloc de pedra a l'estómac, aquests ulls de peix, aquesta pobresa rotunda.