De les tempestes quotidianes,
me'n refugio en els llibres.
M'oculto entre innombrables prestatges,
passadissos laberíntics
al búnquer de la biblioteca.
Allà on no hi entra la remor de fora,
on la gent sembla civilitzada,
i el bon gust hauria de ser una constant.
dimarts 17 de novembre de 2009
divendres 13 de novembre de 2009
A la clínica
Mocs, ferralla, gent vella, sóc lleig...
El món és un despropòsit.
Com gosen creure en Déu?
Casanova
Desplego mil argúcies de Casanova
amb resultat erràtic.
Provo de ser tots els que t'han seduït,
fet riure,
donat consol.
Imito els seus gestos i to de veu,
la mirada,
la forma de vestir.
I tot d'una -de cairell-
em veig en un mirall
i em trobo decadent,
ben bé com la còpia
a la idea platònica.
dilluns 26 de octubre de 2009
Llegir Verne
Quan era petit, degut a no sé quina malaltia d'aquestes de la infantesa (rubèola, xarampió, etc.), vaig haver de quedar-me una setmana fent llit. Per tal que no m'estigués sense fer res, la meva mare va prendre una decisió que li he d'agrair de per vida: em va dur un parell de llibres de Jules Verne, de l'editorial Bruguera. Eren del tipus que apareix a la imatge de més amunt, "Colección Historias Selección". Tapes daurades, caricatures dels protagonistes al llom, versions retallades dels grans clàssics d'aventures, esquitxats per il·lustracions com de còmic cada 10-12 pàgines. Vaig descobrir, així, l'obsessió d'Ahab per la balena blanca, la vida dels pirates de l'Illa del tresor, els suburbis del Londres victorià a Oliver Twist i, sobretot, les novel·les de Verne.
Amb el temps, vaig saber que aquelles novel·letes que demanava cada aniversari, sant o festivitat escaient, eren grans clàssics de la literatura universal, i que no en tenien res de "literatura juvenil". Amb el temps, també, he llegit un altre cop Moby Dick, Oliver Twist, L'Illa del tresor i tants altres. Molt especialment, les novel·les de Verne, que no són només un prodigi d'imaginació i dinamisme, sinó també un retrat moral difícil de trobar en els nostres temps.
20.000 llegües de viatge submarí: El misàntrop capità Nemo, prefereix viure sota l'aigua, l'únic indret que resta verge a l'ésser humà, i dedicar-se a la ciència envoltat d'un reduït grup d'amics il·lustrats. Sota l'aigua, lluny de la ignorància i l'estupidesa de la massa.
Els fills del capità Grant: El respecte i les obligacions dels fills envers els pares. Els fills adolescents del capità Grant assumeixen la obligació d'anar a rescatar el seu pare a l'altra punta del món, malgrat que això pugui suposar riscos i perills de tota mena.
La volta al món en 80 dies: Phineas Fogg representa el compromís i el respecte a la paraula donada, fins i tot en el cas d'una juguesca. El valor de l'amistat amb el company de viatge Passepertout.
Michel Strogoff: (L'estic llegint actualment per 3ª vegada) La lleialtat i la responsabilitat amb un mateix i amb la nació a què pertany.
No sé si m'enganya la memòria, però crec que qualsevol nen o adolescent de la meva generació sabia qui era Verne i com a mínim podia dir tres títols de llibres seus. Actualment, em temo que això no passa.
Amb el temps, vaig saber que aquelles novel·letes que demanava cada aniversari, sant o festivitat escaient, eren grans clàssics de la literatura universal, i que no en tenien res de "literatura juvenil". Amb el temps, també, he llegit un altre cop Moby Dick, Oliver Twist, L'Illa del tresor i tants altres. Molt especialment, les novel·les de Verne, que no són només un prodigi d'imaginació i dinamisme, sinó també un retrat moral difícil de trobar en els nostres temps.
20.000 llegües de viatge submarí: El misàntrop capità Nemo, prefereix viure sota l'aigua, l'únic indret que resta verge a l'ésser humà, i dedicar-se a la ciència envoltat d'un reduït grup d'amics il·lustrats. Sota l'aigua, lluny de la ignorància i l'estupidesa de la massa.
Els fills del capità Grant: El respecte i les obligacions dels fills envers els pares. Els fills adolescents del capità Grant assumeixen la obligació d'anar a rescatar el seu pare a l'altra punta del món, malgrat que això pugui suposar riscos i perills de tota mena.
La volta al món en 80 dies: Phineas Fogg representa el compromís i el respecte a la paraula donada, fins i tot en el cas d'una juguesca. El valor de l'amistat amb el company de viatge Passepertout.
Michel Strogoff: (L'estic llegint actualment per 3ª vegada) La lleialtat i la responsabilitat amb un mateix i amb la nació a què pertany.
No sé si m'enganya la memòria, però crec que qualsevol nen o adolescent de la meva generació sabia qui era Verne i com a mínim podia dir tres títols de llibres seus. Actualment, em temo que això no passa.
dissabte 3 de octubre de 2009
Com els corbs
Vaig assabentar-me ahir que un company veterà rebrà un prestigiós guardó de l'àmbit de l'ensenyament. Tothom va córrer a felicitar-lo. És algú que ha anat acumulant premis i més premis, algú que ha fet que nombrosos alumnes hagin guanyat certàmens i concursos.
Em vaig quedar pensatiu mentre a la reunió on ens trobàvem tothom l'anava felicitant. Resulta que és de sobres sabut que a dins l'aula els alumnes se'l rifen. Millor dit, se'l rifaven fins que la direcció del centre va deixar per ell els grups més tranquils. A més, he tingut constància d'alumnes que s'han baixat literalment treballs de recerca d'internet, mentre ell estava atrafegat amb un únic alumne per a fer un excel·lent treball que mereixés algun premi o altre. Ell es concentra en un o dos treballs i s'implica moltíssim, fins al punt que un no sap quina part l'ha feta ell o l'alumne, mentre la resta fan el que volen i obtenen bones notes, comprant així qualsevol conflicte possible. És així com s'ha anat guanyant una fama que ara el porta a obtenir premis i reconeixements.
I a mi em sembla que l'ésser humà és com els corbs, que els atreu les superfícies brillants sense importar ben bé què hi ha a sota realment.
Em vaig quedar pensatiu mentre a la reunió on ens trobàvem tothom l'anava felicitant. Resulta que és de sobres sabut que a dins l'aula els alumnes se'l rifen. Millor dit, se'l rifaven fins que la direcció del centre va deixar per ell els grups més tranquils. A més, he tingut constància d'alumnes que s'han baixat literalment treballs de recerca d'internet, mentre ell estava atrafegat amb un únic alumne per a fer un excel·lent treball que mereixés algun premi o altre. Ell es concentra en un o dos treballs i s'implica moltíssim, fins al punt que un no sap quina part l'ha feta ell o l'alumne, mentre la resta fan el que volen i obtenen bones notes, comprant així qualsevol conflicte possible. És així com s'ha anat guanyant una fama que ara el porta a obtenir premis i reconeixements.
I a mi em sembla que l'ésser humà és com els corbs, que els atreu les superfícies brillants sense importar ben bé què hi ha a sota realment.
divendres 18 de setembre de 2009
Mal gust. Molt mal gust i poca sensibilitat la dels del Polònia (Tv3), d'ahir vespre amb un gag de Hitler i Franco pensant d'atacar Arenys de Munt. Els falangistes que hi van anar no ho són per atzar, sinó perquè hi ha una història.
No aconsegueixo comprendre què li passa pel cap a la gent que no té la més mínima compassió pel dolor infinit que van viure milers de persones gràcies als personatges que ara humanitzen en les seves imitacions.
No aconsegueixo comprendre què li passa pel cap a la gent que no té la més mínima compassió pel dolor infinit que van viure milers de persones gràcies als personatges que ara humanitzen en les seves imitacions.
dimarts 15 de setembre de 2009
dimecres 9 de setembre de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
